dimecres, 5 d’abril de 2017

Noves plataformes i creació de contingut animat des de diferents perspectives

La jornada d'avui ha començat amb la conferència de Manuel Aldana, gerent de continguts de Movistar+, que ens ha explicat els reptes de la distribució de sèries en l'era digital, des de la seva experiència. Ha destacat el fet de tenir un alt coneixement dels usuaris, i la facilitat a l'hora de trobar contingut, com a factors clau per poder tenir un control sobre aquest nou model de consum audiovisual.


Més enllà del que ha fet l'empresa en la qual treballa Aldana, ha parlat de com ha canviat el públic davant el consum de sèries. Tot i que considera que els millennials són la "punta de llança", opina que les altres generacions s'estan sumant al canvi. Ha assenyalat que les plataformes han d'adaptar-s'hi, ja que el consum és cada vegada més individual i immediat, i ha posat èmfasi en el paper dels usuaris. "El control ha pasado a manos de la audiencia, y la industria baila a su ritmo".
Finalment ha destacat la pirateria com un "problema grave que tenemos en éste país". La sobreabundància de sèries i la competència amb altres plataformes són alguns factors problemàtics als quals també ha fet referència. "Si hay competencia tenemos que producir nuestras propias series originales, como por ejemplo: La Zona, Vergüenza y La Peste", al·ludint a aquelles plataformes en línia amb les quals la seva empresa comparteix mercat.


Guillermo García Carsí, creador i director durant dues temporades de la sèrie infantil Pocoyó, ha tancat el dia parlant sobre el procés creatiu que el va dur al naixement dels seus personatges. Aquesta ponència ha estat organitzada en coordinació amb l'Animac. Ha començat fent un repàs de les influències que el van endinsar al projecte.
Explica que l'any 2003 li va arribar la proposta de crear un producte per a preescolars en format 3D. No obstant això, la idea no el va acabar de convèncer fins que va topar amb una tècnica de modelatge en 3 dimensions que li va agradar. A partir d'aquell moment, començà a experimentar amb els seus referents d'animació com La pantera rosa o d'altres del cinema mut com Charles Chaplin, destacant també el cas del cartoon japonès Arale. "Como decia Picasso: "los buenos artistas copian, los buenos roban." Pero cuando robas, amas lo que estas robando. Y de ahí sale algo original. Tu tienes tus virtudes técnicas que no tiene otra persona, y de ese conglomerado sale un producto que eres tu", afirmava.


A la sèrie tot s'articula al voltant de la racionalitat del personatge Pato, l'ànec, enfront de la irracionalitat del nen protagonista, Pocoyó. Segons la seva opinió, calia aportar serietat als personatges de manera que fossin més naturals. Justifica aquest concepte dient que els nens no estan sempre contents i que, per tant, el personatge no es podia limitar a ser un "pallaso de colorines". Per aconseguir-ho, crea aquesta dualitat entre els protagonistes, apel·lant a l'arquetip de la parella còmica tradicional. "Eso hace que se disfrute de los personajes y que se creen historias". Com més distància hi ha entre aquestes perspectives, més còmica es presenta la situació davant del públic.
Garcia Carsí ha acabat explicant els processos tècnics d'elaboració de storyboards posant d'exemple la inspiració musical de Morricone, i també ha mencionat la caracterització dels personatges. Finalment, ha destacat la simplicitat de la sèrie com una de les claus de l'èxit d'aquesta, ja que considera que deixa més lloc a la imaginació.




Crònica: Laura Grau, Noèlia Burgos, Clàudia Niubò, Guerau Marqués
Equip de Fotografia: Almudena Martínez, Catalina Bover, Nerea Zuriguel, Anna Badia
Gravació i edició de vídeo: Oscar Manyoses, Marc Miranda, Oleksandre Ladyzhenskyy
Redacció i locució vídeo: Noèlia Burgos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada