dijous, 6 d’abril de 2017

SPOILER: Acaba la 14a Setmana de la Comunicació.

Finalitzem amb èxit la 14a Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida. Durant aquesta edició s’ha debatut el tema de la ficció seriada, acabant amb una mica de realitat.

Aquesta última jornada ha estat encapçalada per la ponència de l’Eloi Vila i Marc Juan; els quins ens han explicat la seva experiència en el programa “Trinxeres”. La cloenda ha estat a càrrec de l’escriptor, guionista i director David Trueba.


David Trueba ens ha explicat la seva experiència en el món audiovisual. “Hi ha una obsessió o por per la sorpresa”. Recorda que quan tenia catorze anys anava molt al cinema, però existia una cosa que ara s’ha perdut: la sessió continua. En el cinema s’exposava la mateixa pel·lícula successivament. “Moltes vegades només veia els últims quinze minuts, el final de la vida és molt més difícil que als films. I aquest està al cementiri, on hi ha els rics, els pobres, els tontos... En definitiva, tots.”

Trueba afirma que un bon periodista ha de ser una persona que ha de tenir interès per totes les coses, no hi ha cosa que es pugui desprestigiar. Totes han de ser definitòries per resoldre alguna cosa, “estic parlant de temes no lectius, ja que la universitat no et serveix per tot, l’experiència fa molt. És una professió on comences de 0 cada dia”. En relació al món de la comunicació, David Trueba assenyala que cada vegada s’està fent un combat per desprestigiar aquesta professió. Com per exemple quan Trump diu: “Jo menteixo, però la premsa també”.


Per finalitzar la ponència ens ha parlat sobre l’origen de la sèrie: ¿Qué fue de Jorge Sanz?. Trueba va conèixer a Jorge Sanz quan tenien setze anys, “era el tio més guapo i famós de llavors, tenia molt èxit, sobretot amb les noies que el portaven plastificat a la carpeta”. La segona part de la vida dels personatges és la que no explica ningú, i la que Trueba volia explicar. “Al cap dels anys no el trucava ningú per fer papers i només li van oferir un programa molt cutre”. Trueba volia fer una sèrie sobre el fracàs d’aquest actor i com aquest vivia el dia a dia. “Sobretot li vaig dir que no digués que la idea havia estat meva, sinó d’ell”. Així es van llançar a la piscina i rodar el primer episodi, el pilot.


El conferenciant ha volgut acabar la ponència amb el següent consell: “fieu-vos de les vostres intuïcions, d’allò que creieu que en aquell moment pot funcionar. No feu cas del que vol la gent, feu el que us ompli. En el vostè futur veureu que tot el que us he dit no és casualitat”.


Esperem que n’hàgiu gaudit tant com nosaltres. Us esperem a la 15a Setmana de la Comunicació!



Crònica: Clàudia Niubò, Noèlia Burgos
Equip de Fotografia: Almudena Martínez, Catalina Bover, Nerea Zuriguel, Anna Badia
Gravació i edició de vídeo: Oscar Manyoses, Marc Miranda, Oleksandre Ladyzhenskyy
Redacció i locució vídeo: Laura Grau

"Tots tenim una història darrera la Guerra Civil": Trinxeres (TV3) obre la sesió d'avui

Acabem aquesta Setmana de la Comunicació  amb dues ponències que han deixat un bon regust de boca a tots els assistents. La primera ha emocionat a tothom amb la presència de l'Eloi Vila i Marc Juan, dos dels responsables que van fer possible "Trinxeres", el programa de TV3 en el qual tres companys recorren l'últim front de la guerra civil a Catalunya


Els dos ponents han fet un repàs  del procés  de recerca que han encarat respecte al format, des del sorgiment de la idea principal fins a la recopilació de les històries que acaben construint el programa. Sobretot el seu objectiu principal girava entorn la recuperació d'històries humanes de gent que va viure el conflicte.

Durant la seva intervenció s'ha destacat la necessitat d'un programa sobre la guerra civil enfocat des d'una perspectiva més propera i emocional. "Aquest país no ha volgut mirar al passat" ha puntualitzat l'Eloi Vila fent referència a la falta d'informació que tenen les noves generacions sobre l'impacte real de la guerra civil. I en part, no perquè no vulguin saber-ne res. Amb la frase "els avis van callar, els pares no saben res. I ara som els nets qui expliquem als pares la història dels avis" han demostrat la seva intenció en apropar la història als més joves, però també fer un homenatge a la memòria i a les famílies que en formen part.



Encara que el format està basat en un programa de la televisió belga (Ten Oorlog) van saber que havien d'aplicar algunes diferències en el nostre territori. Que fos una guerra civil en la qual actualment encara existeixen ferides obertes va obligar a enfocar-lo d'una altra manera. No ferir sensibilitats, una aproximació més emocional i la importància de "l'ànima de les persones" són els requisits principals que han acabat definint el "Trinxeres" que avui coneixem. Per tal de crear sensacions més reals, els "aventurers" no tenien cap contacte previ amb els seus testimonis, sinó que un equip previ feia el treball de recerca en cada poble.




Eloi Vila i Marc Juan han acabat obrint una reflexió sobre els límits entre l'espectacle en televisió i la memòria històricaA partir de la seva experiència gravant el programa, han conclòs que aquesta línia roja es defineix a partir de la sensibilitat de cada persona, més que no pas de la distància generacional.


Crònica: Tamara Dacal
Equip de Fotografia: Almudena Martínez, Catalina Bover, Nerea Zuriguel, Anna Badia

dimecres, 5 d’abril de 2017

Noves plataformes i creació de contingut animat des de diferents perspectives

La jornada d'avui ha començat amb la conferència de Manuel Aldana, gerent de continguts de Movistar+, que ens ha explicat els reptes de la distribució de sèries en l'era digital, des de la seva experiència. Ha destacat el fet de tenir un alt coneixement dels usuaris, i la facilitat a l'hora de trobar contingut, com a factors clau per poder tenir un control sobre aquest nou model de consum audiovisual.


Més enllà del que ha fet l'empresa en la qual treballa Aldana, ha parlat de com ha canviat el públic davant el consum de sèries. Tot i que considera que els millennials són la "punta de llança", opina que les altres generacions s'estan sumant al canvi. Ha assenyalat que les plataformes han d'adaptar-s'hi, ja que el consum és cada vegada més individual i immediat, i ha posat èmfasi en el paper dels usuaris. "El control ha pasado a manos de la audiencia, y la industria baila a su ritmo".
Finalment ha destacat la pirateria com un "problema grave que tenemos en éste país". La sobreabundància de sèries i la competència amb altres plataformes són alguns factors problemàtics als quals també ha fet referència. "Si hay competencia tenemos que producir nuestras propias series originales, como por ejemplo: La Zona, Vergüenza y La Peste", al·ludint a aquelles plataformes en línia amb les quals la seva empresa comparteix mercat.


Guillermo García Carsí, creador i director durant dues temporades de la sèrie infantil Pocoyó, ha tancat el dia parlant sobre el procés creatiu que el va dur al naixement dels seus personatges. Aquesta ponència ha estat organitzada en coordinació amb l'Animac. Ha començat fent un repàs de les influències que el van endinsar al projecte.
Explica que l'any 2003 li va arribar la proposta de crear un producte per a preescolars en format 3D. No obstant això, la idea no el va acabar de convèncer fins que va topar amb una tècnica de modelatge en 3 dimensions que li va agradar. A partir d'aquell moment, començà a experimentar amb els seus referents d'animació com La pantera rosa o d'altres del cinema mut com Charles Chaplin, destacant també el cas del cartoon japonès Arale. "Como decia Picasso: "los buenos artistas copian, los buenos roban." Pero cuando robas, amas lo que estas robando. Y de ahí sale algo original. Tu tienes tus virtudes técnicas que no tiene otra persona, y de ese conglomerado sale un producto que eres tu", afirmava.


A la sèrie tot s'articula al voltant de la racionalitat del personatge Pato, l'ànec, enfront de la irracionalitat del nen protagonista, Pocoyó. Segons la seva opinió, calia aportar serietat als personatges de manera que fossin més naturals. Justifica aquest concepte dient que els nens no estan sempre contents i que, per tant, el personatge no es podia limitar a ser un "pallaso de colorines". Per aconseguir-ho, crea aquesta dualitat entre els protagonistes, apel·lant a l'arquetip de la parella còmica tradicional. "Eso hace que se disfrute de los personajes y que se creen historias". Com més distància hi ha entre aquestes perspectives, més còmica es presenta la situació davant del públic.
Garcia Carsí ha acabat explicant els processos tècnics d'elaboració de storyboards posant d'exemple la inspiració musical de Morricone, i també ha mencionat la caracterització dels personatges. Finalment, ha destacat la simplicitat de la sèrie com una de les claus de l'èxit d'aquesta, ja que considera que deixa més lloc a la imaginació.




Crònica: Laura Grau, Noèlia Burgos, Clàudia Niubò, Guerau Marqués
Equip de Fotografia: Almudena Martínez, Catalina Bover, Nerea Zuriguel, Anna Badia
Gravació i edició de vídeo: Oscar Manyoses, Marc Miranda, Oleksandre Ladyzhenskyy
Redacció i locució vídeo: Noèlia Burgos

dimarts, 4 d’abril de 2017

Les sèries no només entretenen, també poden ser objecte d'estudi.

La segona jornada de la 14a Setmana de la Comunicació ha transcorregut en un ambient més propi d'una universitat com la nostra. Les ponències d'avui s'han centrat en l'estudi acadèmic i la investigació en diferents àmbits de l'audiovisual. En aquest sentit, Concepción Cascajosa, professora i investigadora en el camp de les sèries a la "Universidad Carlos III de Madrid",la primera conferenciant, ha parlat sobre la utilitat i la necessitat d'estudiar les sèries de ficció.


Partint de la base que la ficció contemporània és un element complex i en constant evolució, Cascajosa ha remarcat que, com a consumidors hem de filtrar i decidir quin tipus de sèries veiem. "Se hacen unas 3.600 series al año" ha remarcat, provocant certa sorpresa entre el públic. Segons ella, per fer-ho necessitem entendre un fenomen, ja tòpic, com és la globalització. Seguint aquesta idea, s'ha proclamat defensora de la televisió i optimista en aquest camp, negant que la televisió com a format tingui els dies comptats. D'altra banda, assegura que la televisió s'està reinventant i que els canals tradicionals estan reformant-se i esdevenint "transnacionals" de la mateixa manera que ho fan les plataformes de contingut a la carta online.

Cascajosa ha acabat fent una apel·lació a la necessitat d'entendre les sèries com una representació de la realitat. Remarca, sobretot, el paper que han de jugar aquestes en la lluita contra els grans mals de les societats humanes.


L'acte ha continuat amb la ponència de Iolanda Tortajada i Raúl Martínez, tots dos investigadors en el camp de l'audiovisual i membres de la Mesa per la Diversitat en l'Audiovisual del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el CAC. La seva ponència, centrada en la presentació del seu estudi sobre la representació de col·lectius minoritaris en les sèries de ficció. "Igual que la representació no és innocent, l'entreteniment tampoc ho és", deia Tortajada en referència a l'estigmatització de certs grups de persones migrades a partir de l'ús d'estereotips disfressats d'humor.


En el mateix ordre, Martínez destacava la "visió única" a l'hora de fer humor o de tractar alguns temes en l'audiovisual. Ha parlat, per exemple, de la similitud entre personatges com "Mauricio Colmenero" d'Aida, "Antonio Recio", de La que se Avecina, o "Florencio Sáez" de Pelotas. Tots tres, homes espanyols, sobre la cinquantena, amb prejudicis xenòfobs, sexistes i homòfobs. Aquest ús del mateix arquetip de personatge per a fer un tipus d'humor descriu la "visió única" que s'hauria d'evitar en l'audiovisual segons Martínez.


Han acabat presentant les conclusions del seu estudi i presentant les recomanacions que proposen des de la Mesa per la Diversitat, entre les quals ha destacat la demanda de "fugir dels estereotips" i la negació de la creativitat com a excusa per mantenir els mateixos esquemes de representació. "La nostra societat és diversa, ens hauríem de plantejar seguir en aquest camí", sentenciaven en acord els dos ponents.


Crònica: Guerau Marqués
Equip de Fotografia: Almudena Martínez, Catalina Bover, Nerea Zuriguel, Anna Badia
Gravació i edició de vídeo: Oscar Manyoses, Marc Miranda, Oleksandre Ladyzhenskyy
Redacció i locució vídeo: Clàudia Niubò

dilluns, 3 d’abril de 2017

Merlí, Les Coses Grans i Nit i Dia són les sèries que han obert la Setmana de la Comunicació.

La 14a Setmana de la Comunicació ha començat amb puntualitat després de passar mesos organitzant l'edició d'aquest any. Com sempre, la jornada s’ha iniciat amb el dia de portes obertes de la UdL. Els alumnes de batxillerat de diversos instituts propers a Lleida han començat per visitar les instal·lacions del Magical per a després assistir a la primera ponència del dia.

La setmana ha estat introduïda pel rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, la degana de la Facultat de Lletres, Carme Figuerola, el director de la Càtedra de Comunicació i Periodisme, Miquel Pueyo i el Responsable i Coordinador del Grau de Comunicació i periodisme, Jorge Nieto. La presentació ha estat interrompuda per un conjunt d'alumnes de les diferents Assemblees de les Facultats de la UdL per tal de demanar la dimissió del present rector. Això ha suposat una petita pausa en la qual els membres de les assemblees han expressat la seva opinió i s'ha seguit amb l'ordre previst del dia sense altres incidències.


La primera ponència ha estat protagonitzada per l'actor Adrian Grösser i el guionista Héctor Lozano de la sèrie Merlí. La conferència s'ha desenvolupat en clau d'entrevista en la qual hem pogut descobrir alguns dels secrets de la sèrie d'èxit de TV3. Els alumnes també han tingut l'oportunitat de poder preguntar i compartir les seves opinions, fins i tot hi ha hagut temps per deixar moments divertits. Tot i això, el guionista ha deixat clara la seva postura en vers les crítiques que ha rebut per manca de diversitat i que "la sèrie reflecteix la realitat, però no és la realitat. Sempre estàs exposat a la crítica, facis el que facis”.


La jornada ha continuat amb la xerrada de l'actor i director Roger Coma, qui a partir de la seva experiència creant la seva pròpia web-sèrie des de zero, Les Coses Grans, ens ha deixat la seva peculiar visió d'aquells moments tant quotidians i banals com l'origen de petites històries. Una conferència que ha fet riure a tothom jugant amb la contradicció que tant ha confessat que li encanta.


Per finalitzar el dia hem tingut la presència del guionista de Nit i Dia, Jordi Galcerán. El conferenciant ha explicat el procès de creació de la sèrie, així com alguns "tips" sobre com vendre un guió a una televisió o productora. Una de les reflexions destacables ha estat l'encoratjament dels alumnes a fer moltes coses, per petites que siguin, dins de l'àmbit que els hi interessa per poder arribar als seus objectius. Tot i que "la sort juga un paper important".









Crònica: Tamara Dacal
Equip de Fotografia: Almudena Martínez, Catalina Bover, Nerea Zuriguel, Anna Badia
Gravació i edició de vídeo: Oscar Manyoses, Marc Miranda, Oleksandre Ladyzhenskyy
Redacció i locució vídeo: Pascual Labarta

dijous, 30 de març de 2017

David Trueba


David Trueba (Madrid, 1969) és el més petit de vuit germans units per una passió comuna: el cinema. És periodista, escriptor, director de cinema i col·laborador de premsa. Va estudiar Ciències de la Informació, fet que el va portar a treballar en ràdio, premsa i televisió i també el va introduir en el món del guió audiovisual.

En cinema ha treballat en els guions de pel·lícules com Amo tu cama rica, Los peores años de nuestra vidaTwo Much, Perdita Durango, La niña de tus ojosVengo, o el documental Balseros. Soldados de Salamina (2003) fou la seva tercera pel·lícula com a director, després de La buena vida (1996) i Obra Maestra (2000). Posteriorment també va col·laborar a la col·lectiva ¡Hay motivo! (2004), amb el fragment Cerrar los ojos. Els seus següents llargmetratges van ser Bienvenido a casa (2005), Madrid, 1987 (2011) i Vivir es fácil con los ojos cerrados (2013), per la qual va guayar els premis Goya a Millor Director i Millor Guió Original.

En el món de les sèries destaca amb la sèrie de Movistar+ "¿Que fue de Jorge Sanz?" que compta amb dues temporades i ha estat molt ben acollida per l'audiència. Tot i que també ha treballat com a actor, des de 2004 no l'hem pogut veure interpretant un paper.

Com a escriptor ha publicat les novel·les Abierto toda la noche (1995), Cuatro amigos (1999), Saber perder (2008) i Blitz (2015). A més a més,el dia 7 d'abril es posa a la venda Tierra de Campos (2017), la seva darrera novel·la.

Eloi Vila


Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) és periodista i el director del programa Trinxeres. Juntament amb Carles Costa i Marc Juan, recorre a peu els darrers fronts de la Guerra Civil espanyola a Catalunya. A partir de l’experiència que ens narren des del Pirineu fins al Delta de l'Ebre es volen recuperar les històries humanes que encara tenen ressò al nostre present, vuitanta anys després. Eloi Vila també va ser col·laborador com a guionista d'alguns programes de TV3 com El Convidat i El Club. Actualment, és habitual a la ràdio com a col·laborador a El primer toc (RAC1) o La tribu (Catalunya Ràdio). A més, Vila ha tingut temps per escriure tres novel·les: L'any del Senyor (2009), Una paraula de més (2011) i Cartes des del front (2012).


1. Què volies ser de petit i què et va portar a iniciar-te en la teva carrera professional? Quina va ser la teva primera professió?
Jo volia ser futbolista. I jugava prou bé. De petit vaig viatjar molt i m'interessaven moltes coses diverses, em va començar a interessar molt entendre tot el que m'envoltava, entendre el món el qual vivim. I vaig decidir que seria periodista per poder-lo explicar. Vaig estudiar periodisme. I aquí estic. 


2. Amb quin personatge de ficció te n’aniries a sopar? Per què?
Amb Walt Kowalsky, el protagonista de Gran Torino. Perquè darrera la simplicitat és sovint on hi ha els grans valors humans. I m'encantaria compartir-los amb ell.

3. Quina sèrie/pel·lícula/documental t’ha deixat petjada? Per què?
Pulp Fiction i Kill Bill. Perquè l'enorme capacity de Tarantino d'articluar guions narratius d'una manera extraordinària. 

4. Quin creus que serà el futur de la ficció seriada?
Ni idea. Crec que estem al límit de la saturació. D'allau. Ara les sèries han explotat i hi ha com una mena de bombolla que esclatarà. Passaran de moda i tornaran. Crec que ara i demà, quan tornin, sempre triomfen i triomfaran les històries humanes potents.


El Test de l'Eloi Vila:



1. Comèdia o Ciència Ficció?
Comèdia.

2. Cinema o teatre?
Cinema.

3. Internet o televisió?
Televisió.

4. Versió original o doblada? 

Doblada.

5. Joc de Trons o Breaking Bad? 

Breaking Bad.

6. Ventdelplà o el Cor de la Ciutat?

 Ventdelplà.

7. Sherlock Holmes o Hércules Poirot? 

Sherlock Holmes.

8. Steven Spielberg o Woody Allen? 

Spielberg.


9. Digue’ns dues cançons que t'agradin especialment.
"Master of Puppets" (Metallica) i "Requiem" (Mozart).



Marc Juan




Marc Juan és el responsable de la realització de Trinxeres. Ell, com a càmera,acompanyat per Carles Costa i Eloi Vila, recorre a peu els darrers fronts de la Guerra Civil espanyola a Catalunya. A partir de l’experiència que ens narren des del Pirineu fins al Delta de l'Ebre es volen recuperar les històries humanes que encara tenen ressò al nostre present, vuitanta anys després. Marc Juan també ha estat realitzador d’altres reportatges i documentals per a TV3, i també en altres cadenes com Cuatro, ARTE, Barça TV o BTV, amb “Bomba de temps” o “Candidat Mas, president Mas”. 



1. Què volies ser de petit i què et va portar a iniciar-te en la teva carrera professional? Quina va ser la teva primera professió?

De petit volia ser periodista, treballar a la TV i viatjar. Tenia un tiet que treballava a TV3 i es passava el dia viatjant. I jo pensava que això havia de ser molt interessant. 


2. Amb quin personatge de ficció te n’aniries a sopar? Per què? 

Sense dubte amb qualsevol personatge de LOST, la sèrie que fins ara més m'ha marcat.E Els preguntaria que coi significava aquell meravellós darrer capítol que vaig entendre la meitat i em va commoure igual.


3. Quina sèrie/pel·lícula/documental t’ha deixat petjada? Per què? 

Podria fer una llista moooolt llarga de cada una de les tres categories. Però com em dedico al reportatge i al documental recomano les pel.lícules d'un documentalista suec que es diu Erik Gandini. Té una aproximació al documental que sempre és estimulant i diferent. El dia que per primer cop vaig veure una peça seva el recordo com si fos avui i d'això fa ja més d'una quinzena d'anys.  


4. Quin creus que serà el futur de la ficció seriada?

No em veig capaç d'endevinar que soparé avui, com per preveure el que farà la ficció seriada. Tampoc és estrictament el meu camp de treball, i no m'atreveixo a opinar sota risc de pixar fora de test. 


El Test del Marc Juan:



1. Comèdia o Ciència Ficció? 

Comèdia


2. Cinema o teatre?

Cinema


3. Internet o televisió? 

Televisió mirant internet.


4. Versió original o doblada? 

Original sempre que es pot.


5. Joc de Trons o Breaking Bad? 

Joc de Trons.


6. Ventdelplà o el Cor de la Ciutat? 

Cap de les dues.


7. Sherlock Holmes o Hércules Poirot? 

Sherlock forever.


8. Steven Spielberg o Woody Allen? 

Això és com preguntar a qui estimes més, si al papa o a la mama.....


9. Digue'ns dues cançons que t'agradin especialment.

Impossible escollir-ne dues. Així que escolliré dues que tanquen dos capítols de Trinxeres que darrerament he escoltat moltes vegades a la sala de muntatge i que m'agraden molt com a cançons i com han quedat a la seqüència que han estat muntades. La primera és diu "Funeral" dels Crash Test Dummies. I la segona és "Particles" d'un compositor islandés que es diu Olafur Arnalds i  cantada per Nanna Bryndís Hilmarsdóttir.



dimecres, 29 de març de 2017

Guillermo Garcia


Guillermo García és el creador i director de la sèrie infantil Pocoyó. García va imaginar i donar forma a un dels personatges més adorables de la televisió i que ha donat la volta al món: la sèrie s'emet a països com Canadà, Portugal, Sud-àfrica o Japó i també en moltes zones de l'Amèrica llatina. Pocoyó no només és el protagonista de les seves aventures preescolars, sinó que també compta amb el seu propi curtmetratge i videojocs. El seu èxit ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaca el Premi a la Millor Sèrie de Televisió al Festival d'Annecy 2006 i el Premi BAFTA 2006 a la millor Sèrie d'Animació Preescolar. Guillermo Garcia s'ha convertit en un referent per al món de l'animació al nostre país amb projecció internacional. És per això que actualment fa tallers i xerrades on explica tot el procés de creació dels seus personatges, des de la imaginació fins al moment en el qual pren vida. Aquesta ponència s'organitza en col·laboració amb l'Animac.

Manuel Aldana


Manuel Aldana és el gerent de continguts de Movistar+, una de les empreses que s'ha sumat al món de la distribució en línia i la creació de continguts propis. Movistar+ va néixer el 2015 a partir de la fusió de Canal+ i Movistar TV. A partir d'aquest moment, es pren la decisió de renovar la plataforma de forma total. Movistar+ ha anat transformant-se per poder adaptar-se al nou consum "a la carta" que sembla tenir cada vegada més presència davant del consum tradicional de televisió.


1. ¿Qué querías ser de pequeño y que te llevó a iniciarte en tu carrera profesional? ¿Cuál fue tu primera profesión?

No recuerdo qué quería ser de pequeño, hace tanto tiempo.... pero lo que me llevó a iniciarme en el mundo de la TV fue la casualidad, como casi todas las cosas importantes de la vida. Mi primera profesión fue profesor de español para extranjeros y profesor de lengua en Secundaria.

2. ¿Con qué personaje de ficción te irías a cenar? ¿Por qué?

Creo que me iría a comer con Tony Soprano, es un personaje atormentado con el que puede ser muy interesante compartir miedos y obsesiones, aunque quizá me convendría más cenar con su magnífica psiquiatra, Jennifer Melfi o mi psiquiatra favorito, Fraiser. O cómo no, con Jerry Seinfeld.

3. ¿Qué serie / Película / documental te ha dejado huella? ¿Por qué?

Creo que Mash es una de las series que me ha dejado una huella más profunda, por su ácido sentido del humor, y sobre todo por su denuncia de las miserias de la guerra y su claro antimilitarismo.

4. ¿Cuál crees que será el futuro de la ficción seriada?

Creo que el futuro de la ficción seriada será espléndido. La gente es cada vez más aficionada a las series. Como dice Eduardo Galeano, “estamos hechos de historias” y las series se han convertido en un bien de primera necesidad. Además hay tal cantidad de talento proveniente del cine y de la literatura que se está volcando en las series, que el porvenir sólo puede ser brillante.


El Test de Manuel Aldana:


1.¿Comedia o ciencia ficción?
Comedia.

2. ¿Cine o teatro?
Los dos.

3. ¿Internet o televisión?
Los dos.

4. ¿Versión original o doblada?
Versión original.

5. ¿Juego de Tronos o Breaking Bad?
Breaking Bad.

6. ¿Los Serrano o Siete Vidas?
Siete Vidas.

7. ¿Sherlock Holmes o Hércules Poirot?
Sherlock Holmes.

8. ¿Steven Spielberg o Woody Allen?
Woody Allen y Spielberg.

9. Dinos dos canciones que te gusten especialmente:
My Funny Valentine – Rodgers & Hart
Mack The Knife – Kurt Weill y Bertold Brecht.


dimarts, 28 de març de 2017

Raúl Martínez


Raúl Martínez és professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, integrant del grup de recerca LMI-UVIC i membre de la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el CAC, juntament amb la Iolanda Tortajada.


1. Què volies ser de petit i què et va portar a iniciar-te en la teva carrera professional? Quina va ser la teva primera professió?


Feines alimentaries com cuidar muntanyes i monitor de menjador són les primeres amb diners en A.
en B, previs, vam recollir 15 dies patates (mai més, és moooolt dur); 15 dies de peó manobra (mai més, és moooolt dur)...
Sempre m'ha agradat la comunicació. I de seguida es va creuar en el meu camí l'ensenyament universitari i la recerca en diversitat i comunicació… i aquí seguim


2. Amb quin personatge de ficció te n’aniries a sopar? Per què?


Avui toca escollir Bingham "Bing" Madsen per saber el final postcapítol i com acabo després de la foto.
O potser millor amb ella. Puc canviar?


3. Quina sèrie/pel·lícula/documental t’ha deixat petjada? Per què?


Una mica de moltes. Difícil de contestar i va per èpoques.


4. Quin creus que serà el futur de la ficció seriada?


La meva bola de vidre diu que tindrà un llarg futur així que... segurament, l'any vinent haurem de parlar de la seva defunció. No encerto mai!



El Test del Raúl Martínez:


1. Comèdia o Ciència Ficció?
Més comèdia!


2. Cinema o teatre?
la vida i els somnis eren cinema, oi?

3. Internet o televisió?
En la fase criança de fills petits… Internet i d’amagat!


4. Versió original o doblada?
es pot escollir? 


5. Joc de Trons o Breaking Bad?
Cal escollir?


6. Los Serrano/ Siete Vidas/ Ventdelplà/ El Cor de la Ciutat?
Ventdelplà!
Ni ganes d’escollir, sens dubte la patrulla canina!


7. Sherlock Holmes o Hércules Poirot?
Elemental estimat Watson!​


8. Steven Spielberg o Woody Allen?
Allen sempre ha sabut reflectir totes les meves capacitats. O eren debilitats? aixx! No ho sé. El que vulgueu!


9. Digue’ns dues cançons que t’agradin especialment.
Amb quin objectiu? ;))
Tirant de clàssics… Pedro Navaja; 
I l’altre dia recordava “sarri sarri“ de Kortatu i va ser divertit!