divendres, 15 d’abril de 2016

Els límits de la ficció


Desprès de tota una setmana de ponències a càrrec de professionals de l’àmbit periodístic, cinematogràfic, novel·lístic i digital, ja hem arribat al final de la 13a Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida. En aquesta edició, que tenia com a tema central el tractament de la violència i el terror en la realitat i la ficció, han participat personatges tan prestigiosos com Nicolás Valle i Bru Rovira, que ens han alliçonat amb la seva experiència.

L’última jornada ha estat encetada per la segona part del seminari “Blues y balas, desarrollando un juego que no es para todos los públicos, on el President de l’Associació de Desenvolupadors d’Oci Interactiu, Ramon Nafria, ens ha introduït una mica més en el món dels videojocs tot explicant-nos de manera detallada els mètodes de finançament i el procés de creació del seu darrer projecte.

Ens ha guiat a través de les diverses fases de creació com ara la ideació del guió, el treball amb els actors i actrius a l’hora d’establir els moviments dels personatges, el doblatge. Tot i això, el director de l’empresa A Crowd of monsters ha incidit en la importància de la música que s’empra en els videojocs. Encara que moltes vegades es subestima, aquesta ha d’anar més enllà del simple so de fons i ha d’ajudar a introduir al jugador en el món fictici en el que es capfica.  Pel que fa a la promoció, hi ha un seguit de congressos (Rezzed, A Maze, Gamelab, etc. ) i de pàgines web (Greenlight) on els creadors poden anunciar els seus productes.


Blues and bullets ha resultat ser un exitós videojoc policíac traduït a 12 idiomes diferent. Nafria i el seu equip es van inspirar en l’estètica del dibuix alemany de principis del segle XIX i en films com “Sin City, (2005)” i “Metròpolis, (1927)”. La temàtica es podria relacionar amb sèrie d’investigació “True Detective, (2014)”.

Com a consell per a tots aquells que esteu interessats en la temàtica i us esteu plantejant desenvolupar videojocs, “Sobre todo tenéis explotar vuestras habilidades. Podéis entrar en foros especializados e ir a sitios que estén cerca de vosotros. Si sois creativos, hay salida.”

El guionista i youtuber David Suárez i la també guionista Cristina Galán, han iniciat la primera xerrada de la tarda, “Como petarlo fuertote en YouTube: de Internet a la tele”. En aquesta han parlat de “Vincent Finch”, un projecte acadèmic que van llançar a través de la popular plataforma de vídeos i que va acabar tenint un èxit inesperat.

La sèrie, que es va començar a idear l’any 2010 i no es va estrenar fins al 2014, té una finalitat còmica i es centra en el personatge fictici que posa nom al projecte, Vincent Finch, un noi que segons el mateix creador “tenía que reflejar todo aquello que no quería llegar a ser en mi vida. La intención era crear un ser horrible, más horrendo que yo”. Per simular una sensació de realitat i de que Finch veritablement existeix, fins i tot es va generar una falsa biografia, un compte de Twitter i un blog amb el seu nom.


L’egocèntric personatge, que de manera intencionada ha de representar tot allò més repulsiu de la nostra societat, manifesta un pensament masclista, racista i homòfob. Aquest ha sigut el motiu de que alguns alumnes del col·lectiu feminista Boira violeta interrompessin al començament de l’acte amb la intenció de que no es portés a terme. En les seves octavetes manifestaven el seu rebuig a aquest tipus d’humor tot dient “no és graciós ni el patriarcat, ni la violència masclista que aquest genera” i denunciaven la presència dels guionistes en la Setmana de la Comunicació.

La cloenda de la 13a Setmana de la Comunicació ha vingut donada per la Taula Rodona sobre la novel·la enegra “Assassins confessos”. Coordinada per Anna Sáez, els escriptors Emili Bayo, David Marín i Sebastià Bennasar i l’escriptora Sílvia Mayans han compartit la seva experiència en el món de la literatura i, especialment, en la novel·la negra. El fet és que aquest gènere està de moda i ofereix l’oportunitat d’arribar a un públic molt diferent al de la novel·la convencional. Com han apuntat els autors, la novel·la negra aporta una visió diferent de la societat, on el gran tema és la lluita entre l’individu i el col·lectiu.


La documentació necessària per crear novel·les policíaques, ha sigut un tema que ha deixat veure discrepàncies. Mentre que David Marín, opina que els detalls aportats per la ciència forense o l’especialitat policíaca moltes vegades donen més credibilitat a la història, Sebastià Bennasar creu que el més important es remoure la consciència del lector on els tecnicismes no tenen tanta importància, “si no tenim història per explicar no tenim novel·la, per molts tecnicismes que hi hagi”.

Acabem la jornada havent descobert un gènere literari tan concret com és la novel·la negra i havent parlat d’inspiracions i mètodes de creació que, al cap i a la fi, tenen com a propòsit arribar al lector de manera eloqüent.


Ens veiem a la 14a Setmana de la Comunicació!




Crònica: Maria Cabello
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo, Erica Pagani i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Abundi Bordera

dijous, 14 d’abril de 2016

La mort dels herois


Avui començava la que ja era la quarta jornada de la 13a Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida. Ho feia amb el primer dels dos dies dedicats a la representació de la violència i el terror a la ficció, després d'un inici de setmana centrat en el món periodístic.

L'encarrregat de donar el tret de sortida al dijous ha estat el productor i dissenyador de videojocs valencià Ramon Nafria, que ha estat introduït per l'alumna del grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals Clàudia Darder. Des de les onze del matí ha estat presentant la primera part del seu seminari organitzat per Animac centrat en la producció de videojocs. Tot això ho ha fet davant d'un nombrós grup d'alumnes de la universitat que han matinat per conèixer de primera mà l'experiència de Nafria.

Aquesta primera fracció del seminari s'ha centrat en la trajectòria personal i professional del productor. Així, ha explicat tot el que des d'un principi li ha atret dels videojocs i com, poc a poc, van acabar sent una part molt important de la seva vida. Els alumnes també han pogut entendre la complexitat del procés de crear un videojoc i el difícil que moltes vegades és poder treure un projecte endavant



“La comunicació d'un desenvolupador amb la premsa és dificilísima, és molt complicat aconseguir destacar.”


Nafria acabava la seva ponència introduint els temes que tractarà demà en la segona part del seminari, en la que es centrarà completament en el procés de producció del seu videojoc 'Blues and Bullets' i en tots els impediments i problemes que s'hi van presentar durant el seu desenvolupament.

Ja a la tarda, ha estat el torn de la productora i directora Mar Targarona que ha compartit amb els assistents al Saló Víctor Siurana la seva dilatada experiència en l'àmbit professional. Després d'una introducció del doctor i professor Jorge Nieto, que ha ajudat a contextualitzar l'obra de Targarona, la productora de films com 'El Orfanato' o 'El Cuerpo' ha repassat amb detall tots els processos pels que s'han de passar per a poder treure endavant un projecte cinematogràfic.

Basant-se en la seva veterania al front d'una productora tant important com 'Rodar y Rodar', ha volgut reivindicar el paper de cinema com a cultura, una posició que creu ha estat bastant qüestionada en els darrers temps. També els assistents han pogut conèixer en profunditat totes les fases que ha hagut de superar el futur film de Targarona, 'Secuestro', per a poder, finalment, veure la llum.




Fer pel·lícules és una feina semblant a la d'un alquimista. Es produeix una imitació de la realitat en la qual tot és fals


Així mateix, ha fet un repàs exhaustiu a l'estat de la indústria del cinema a Espanya i tots els problemes que aquesta pateix, com la falta d'un "star system" propi o el poc que aquest es valora per part del públic del mateix país. Finalment, ha obert un extens torn de preguntes on encara ha pogut entrar més a fons en aquest tema, resolent així els dubtes que li han plantejat els alumnes que emplenaven el Saló.

La segona conferència de la tarda ha estat a càrrec de la Raquel Crisóstomo, escriptora i professora universitària. La presentació de la ponència l’ha dut a terme l’Ildefons Pla, alumne del grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la UdL.

Crisóstomo ha iniciat la xerrada deixant clar el tema sobre el qual versaria: “us vinc a parlar dels assassins en sèrie que apareixen a les sèries de televisió”.

En un inici, ha fet una breu anàlisi d’aquest fenomen en l’actualitat. Ha apuntat que, partint de la base que la televisió recull inquietuds socials, el fet de que sorgeixin tantes sèries basades en assassins, és degut a que és un reflex de necessitat social. El canvi en la percepció de la figura de l’heroi s’ha produït a partir de l’11S, fet que fa que la aquest deixi de ser absolutament meravellós i es converteixi en un heroi una mica “complicat”.

Durant la conferència, Crisóstomo ha mostrat un gran nombre d’exemples de sèries, com 24, Misfits, Heròis, Mad Men, Joc de Trons, True Detective, Death Note, Glee o True Blood.

Una de les sèries que ha destacat ha estat Carnivale, que va trencar amb el que s’havia fet fins llavors, reflectint en la mateixa sèrie un context molt similar al que s’estava vivint al moment de la seva emissió, però ha posat especial èmfasi en American Horror Story, on el que és considerat un monstre al final acaba sent el més humà, hi són presents molts valors positius.


“En les sèries de televisió, la línia entre l’heroi i el malvat és cada vegada més difosa”


Posteriorment, ha parlat de temes com la funció de l’entorn en els personatges, els personatges amb doble identitat o els debats ètics que tenen els assassins d’aquestes sèries. Ha apuntat que “l’entorn predetermina els valors, l’ètica, el posicionament dels protagonistes.” Pel que fa a la doble identitat, s’ha centrat en Dexter, reflexionant que “ens agradava, perquè al final no deixava de ser un vigilant que cuidava de nosaltres.” En últim lloc, ha fet referència a “l’assassí que tots portem a dins” en justificació al debat ètic d’aquests.

Crisóstomo ha volgut tancar amb Hannibal, personatge que ha tractat com “l’assassí en sèrie que encarna justament tot el que encarnaria un dolent, tot i que és el nostre personatge favorit.” Això s’entén, ha apuntat, perquè hi ha hagut una evolució en la percepció dels espectadors i perquè la seducció, en aquest cas, és a través d’un personatge estèticament molt cuidat.



Crònica: Ildefons Pla i Abundi Bordera
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo, Erica Pagani i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Josep Regany

Mar Targarona



Mar Targarona (Barcelona, 1953) és directora, guionista, productora de cinema i actriu. Es forma en art dramàtic a L’Institut del Teatre de Barcelona i complementa els seus estudis a L'École Supérieure d'Art Dramatique d’Estrasburg i al Lee Strasberg Theater & Film Institute de Los Àngeles. Inicia la seva trajectòria professional al teatre amb la companyia Dagoll Dagom i el Teatre Lliure. El 1990 cofunda la productora Rodar y Rodar amb la que treballarà en la producció de films tan reconeguts com 'El Orfanato' (2007), 'Los Ojos de Julia' (2010), 'El Cuerpo' (2012) o '¿Quién Mató A Bambi?' (2013). Debuta com a directora l’any 1996 amb 'Mor, Vida Meva' i dirigeix per televisió les sèries 'Abuela de Verano' (2005) i 'Ull per Ull' (2010), minisèrie de dos capítols sobre la Barcelona del pistolerisme del anys 1920. Actualment, té pendent d’estrena la pel·lícula 'Secuestro' (2016) on exerceix de directora a la vegada que productora. També és la directora de la Fundació Taller de Guionistes.

• D’on sorgeix el teu interès pel teatre i el cinema?
Desde sempre, de perita, desde que recordo, als 3 anys.

• Un consell per algú que en el futur es vulgui dedicar a aquest àmbit?

Que s'ho pensi be. Es 100% vocacional. Si té dubtes, que fagi una altra cosa.

• Quines són les majors influències de la teva obra?

Walt Disney, Alfred Hitchcock, Steven Spielberg, James Cameron, Pixar...

• Quins creus que són els nous horitzons del cinema d’intriga/terror?

No hi han nous horitzons. És explicar les pors i les angoixes de la humanitat i de sempre, de forma diferent.

• Com definiries breument la teva professió?

D’Alquimista.

• Un petit avanç de la teva ponència?
La magia del cinema, cultura i entreteniment.

Ramon Nafria



Ramon Nafria (València, 1979) és productor i dissenyador de videojocs. Es gradua com a Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la Universitat Politècnica de València l’any 2003. Després de graduar-se, treballa realitzant diferents tasques en empreses relacionades amb el món dels videojocs com Gameloft, Digital Legends, The Netwizzy Company o BIWORLD3D. Actualment, és el president de la Asociación de Desarrolladores de Ocio Interactivo Digital (DOID) i el CEO de A Crowd of Monsters, empresa amb la que ha desenvolupat els videojocs ‘Sugar Kid’ (2013), ‘Funk Of Titans’ (2015) i ‘Blues and Bullets’ (2015), del qual s’espera properament el seu segon episodi. També treballa com a periodista especialitzat a Anaitgames i, des de l’any 2010, és el cap de redacció de Videoshock. Els jocs en els que ha treballat han estat reconeguts pels Indie Developers Burger Awards, els Premis Generació Digital o els Game Connection Development Awards, entre d’altres.

• ¿De dónde surge tu interés por el mundo de los videojuegos?
De pequeño los conocí, con 11 años, y me sorprendió las posibilidades que tenían allá por 1991. Así que imagínate, si llego a saber las que tendrían después...

• ¿Un consejo para alguien que se quiera dedicar a este ámbito en el futuro?

Que se forme, que sea tenaz, que viaje y que conozca no solo videojuegos, sino también medios relacionados.

• ¿Cuáles son las mayores influencias en tu obra?

Soy muy de SEGA, pero en general cualquier juego con el que me haya cruzado me ha influenciado ya sea para bien, aprendiendo de ellos, como para mal, aprendiendo qué no se debe hacer.

• ¿Hacia dónde crees que irá el futuro de la industria del videojuego?

Tengo fe en que en un futuro próximo todas las personas tendrán los videojuegos óptimos para cada uno, pero lo cierto es que no tengo una varita mágica que me lo permita ver.

• ¿Un videojuego indie que recomendarías a todo el mundo?
Difícil pregunta... Tal vez Papo y Yo, que cuenta una historia realmente profunda. O Everyday the Same Dream, que además es gratuito.

• ¿Cómo definirías brevemente tu profesión?

Bueno, dentro de nuestra profesión hay de todo, pero somos, básicamente, creadores, investigadores y nos gusta ver cómo reacciona la gente ante las cosas que hacemos.

• ¿Un pequeño avance de tu seminario?
Vamos a ver el proceso creativo de Blues And Bullets , no sólamente como el juego en si, sino con todas sus circunstancias alrededor. Esperamos que os sea de interés.

dimecres, 13 d’abril de 2016

Emoció, realitat i acció


La 13a Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida no s'atura. Avui ha tingut lloc la tercera jornada en una setmana on el periodisme i la ficció en són els protagonistes.

Les ponències d'aquesta tarda han estat iniciades pel periodista especialitzat en conflictes armats Nicolás Valle, qui només a l'inici de la xerrada ha enunciat l'objectiu principal de la seva ponència afirmant que com a periodistes “la nostra trinxera és la reflexió i la nostra arma són les paraules”. 

En la ponència, el periodista, ha volgut traslladar el seu públic a la reflexió dels termes terrorisme i terrorista. Quan la utilitzen els periodistes aquesta paraula? És legitim el seu ús? Quina és la definició exacte d'aquesta paraula? A través de diverses reflexions, exemples, comparacions, viatges històrics i definicions, Nicolás Valle ha acabat definint la paraula terrorisme com un acte indiscriminat i deliberat, dins un context de conflicte, on hi ha un mòbil ideològic o religiós i les víctimes que s'hi troben són civils. Una paraula que, tot i les definicions que pugui tenir, s'està fent servir per tapar tot el què passa, fet del qual els periodistes n'han de ser conscients. 


"La nostra trinxera és la reflexió i la nostra arma són les paraules"


Després de tot aquest llarg recorregut, la ponència ha acabat portant als espectadors a una pregunta crucial: existeixen realment els terroristes? Segons Nicolás Valle no. Ens ha manifestat que existeixen persones que han comès actes terroristes, actes criminals, però també remarca que “les persones no som la suma dels nostres actes”, sinó que “som més enllà del que fem”. Així doncs, la funció principal dels professionals de la comunicació ha de ser la de saber qualificar els actes i no les persones, deixant a una banda totes les trampes del llenguatge que de manera indiscriminada defineixen el rol d'un individu, que etiqueta les persones pels seus actes i no per les persones que són. 

El periodista ha acabat concloent la ponència amb un to emocional que l'hi ha permès arribar a l'interior del públic, tot reflexionant sobre el seu pas com a periodista i confessant el creixement personal que aquesta professió l'hi ha aportat com a persona. “Els periodistes fem una tasca molt important i n'hem de ser conscients”, afirmava Nicolás Valle. 

A continuació, la periodista freelance Arantza Diez ha fet, més que una ponència, un taller sobre el tractament de la Violència masclista en la informació. 

En la primera part de la xerrada la periodista ha definit els conceptes que es troben al voltant de la violència masclista, com ara el masclisme, el patriarcat, el gènere, els estereotips i el feminisme, fet que li ha permès poder explicar les seves paraules d'una manera clara, concreta i precisa de cara al públic durant la resta de la ponència.


"La diferència mai ha de justificar la desigualtat"


Arantza Diez ha seguit explicant la importància de la perspectiva de gènere en els mitjans, esmentant que els periodistes han de ser conscients de la manera com informen i com transmeten els missatges, ja que crearan un impacte sobre el públic i construiran un relat, ressaltant la importància sempre de la visibilitat de la dona. Dins d'aquest punt, la periodista ha remarcat que “hem de ser conscients de qui hi ha darrera les notícies”. A través de dades i gràfics, ha exposat com és el model actual d'homes i dones en els mitjans espanyols pel que fa a la seva presència i representació, unes dades que mostren les desigualtats existents i palpants, en la nostra societat, pel que fa a la diferència entre homes i dones en molts àmbits diferents, on ells sempre acaben sent els beneficiosos i dominants, mentre que elles acaben sent les submises i les menyspreades.

Seguidament, Arantza Diez, ha fet el públic partícip, a través de la mostra i l'explicació dels estereotips que es troben avui en dia, ajudant-se d'imatges i comunicats que els mateixos mitjans publiquen i transmeten. Afirmant que els mateixos mitjans invisibilitzen les dones. La periodista ha realitzat doncs, una xerrada dinàmica, realista i crítica sobre com és el tractament de les dones als mitjans i la responsabilitat que com a periodistes tenim pel que fa a la transformació d'aquest món patriarcal



Crònica: Gemma Fontané
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Ildefons Pla

dimarts, 12 d’abril de 2016

Redescobrint el periodisme: investigació i fotografia


Després de l’èxit del primer dia, la 13ª Setmana de la Comunicació continuava amb dos convidats de luxe, el periodista, escriptor i criminòleg Francisco Pérez Abellán i el fotoperiodista, Bru Rovira.

La primera ponència s’ha iniciat amb una presentació breu i concisa a mans de Rafa Gimena, president del col·legi de periodistes de la demarcació de Lleida. En un inici, Paco Pérez ha volgut fer una anàlisi, de manera molt breu, del panorama periodístic actual, aportat idees com la necessitat de que el periodisme s’exerceixi com a contrapoder o la de canviar el model actual de periodisme.

En la part central de la xerrada, Paco Pérez, denominat per ell mateix com a “detectiu de la història”, ha parlat sobre els diferents crims que ha investigat i ha narrat un gran nombre d’anècdotes i successos viscuts al llarg de la seva trajectòria professional. L’exemple més representatiu és el del general Prim, en el que va ser essencial la seva investigació per resoldre’n l’assassinat. Pérez ha fet referència a les irregularitats històriques relacionades amb els crims que han marcat un abans i un després en la història d’aquest país.

També ha apuntat que, actualment, molts crims són polítics, ja sigui per acció o per omissió. Pérez ha afegit que “no podem combatre el crim d’aquell que roba uns pantalons mentre que una persona de rellevància roba milions d’euros i ningú diu res”.



“Sóc un gran crític del periodisme que s’està fent en aquest moment. Em sento decebut”


Per últim, Pérez ha volgut donar un missatge als periodistes. Ha explicat que el periodisme està en mal moment, però que som nosaltres mateixos els que hem de tirar aquesta professió endavant en un moment en que els mitjans han perdut l’olfacte i la raó social, ja no donen informació, sinó que ofereixen productes.

Pérez ha tancat la xerrada posant èmfasi en que, si vols ser periodista, has de ser capaç de lluitar contra col·lectius més poderosos, fins i tot contra la teva pròpia empresa, si aquesta s’oposa al que fas. “Són riscos que has de córrer si vols arribar a ser un bon periodista. Només es pot arribar a ser un bon periodista amb interès i vocació, apart de ser innovador.”

La segona ponència de la tarda ha estat a càrrec del fotoperiodista Bru Rovira. En un inici, ha apuntat la idea de que actualment, tot i tenir a l’abast molta informació, tenim la sensació com a col·lectiu que no entenem res del que passa, que vivim sota el signe de la manipulació i del desconcert. Als mitjans, es valora la quantitat per sobre de la qualitat, estant molts d’aquests subjectes a interessos polítics.

Rovira ha explicat que estem en un món en que la mirada està centrada més en funció de les emocions que en funció de l’interès. El periodisme viu de buscar l’emoció sentimental, tot i que això dificulta l’anàlisi del context de les coses que passen.


“Actualment tenim un periodisme de gran impacte i de gran oblit a la vegada”

Durant la xerrada, Rovira ha explicat tot un seguit d’anècdotes referents a la seva professió, com per exemple els diferents viatges periodístics que ha fet a països en conflictes bèl·lics. En aquest context, ha fet referència als viatges dels periodistes per cobrir notícies en diferents indrets, apuntant que “quan nosaltres anem a fer alguna cosa com a periodistes, estem trepitjant la història.”

Rovira ha afirmat que el periodista té la gran oportunitat d’entendre les coses que passen, ja que és la persona que escolta i informa d’aquests successos. També ha apuntat que “anar a fer 4 fotos a les guerres és treballar per les empreses. Cal fer un discurs amb referència a la història per tal de fer un servei a la societat.”

Per concloure la xerrada, ha volgut destacar que el periodista és una persona que fa parlar als altres, la obligació del qual és no acceptar el discurs únic de les coses. Ha explicat que estem en una època en que l’accés ha produït que hi hagi un desinterès per les persones que surten en les fotografies, que “cal tornar als llenguatges més evocatius del periodisme, tornar a parlar amb les persones, perquè la història del món és sempre la mateixa.”



Crònica: Abundi Bordera
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Gemma Fontané